Apunts electorals 1: L’elogi del voluntarisme

El candidat Herrera surt a la pantalla i pregunta si per formar part del govern dels millors cal haver estudiat a Harvard. Una conyeta que connecta amb el discurs antielisitista que van explotar insistentment els republicans americans a les darreres eleccions: “Pensen que poden dir-nos què hem de fer, que la majoria d’americans no som prou espavilats per saber què ens convé”. No seré jo qui negui la capacitat de ningú per decidir sobre la seva vida, però noi, a mi em sembla que les credencials acadèmiques tenen un innegable valor informatiu. I no acabo d’entendre per quins set sous haver estudiat a Harvard podria ser un demèrit.

Sembla que això és la translació a l’àmbit educatiu d’aquell esquema que aposta pels candidats menys potentats. Com si ser pobre fos sinònim de ser honrat. Va ser el mateix Herrera qui va instar els candidats a fer públic el seu patrimoni. On no hi ha pa, Déu no hi habita, diu la saviesa popular. Però vaja, com que també diu que el que és ric no ha tingut amic podem acceptar que cal posar el focus en com han obtingut els béns, els candidats. Per això sobta que el senyor Herrera ridiculitzi les credencials. Al capdavall la formació és indicador usual del mèrit, explica prou bé cabals i capacitats i és un factor essencial de mobilitat social ascendent. Si qüestionem això què ens queda? Es busquen tontos pobres per encapçalar llista electoral.

Anuncis
Etiquetat , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: