Petroli, transports i infraestructures

El zènit del petroli. Encara no us sona el sintagma? Fa referència al moment en què l’explotació de les reserves de petroli passarà pel seu punt culminant i començarà a declinar. En un context com el nostre, en què la demanda d’energia no para de créixer, això va associat indefectiblement a una crisi de subministrament. Doncs sembla que el zènit del petroli és a la cantonda. I no ho anuncia cap secta apocalíptica. Des que Marion King Hubbert va encunyar el terme cap als anys 50 les seves tesis s’han anat confirmant i han anat sumant partidaris: l’Agència Internacional de l’Energia, l’informe que Hirsch va elaborar pel departament d’energia del govern dels Estats Units i a principis d’aquest any un grup de prospectiva de l’exèrcit alemany. (1)

El transport de mercaderies. Fa tres anys, a casa nostra, també es va fer públic un estudi sobre el consum energètic l’Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana. S’hi explicava, entre d’altres coses, que el transport és responsable del 37,7% de l’energia consumida a Catalunya (a parts iguals entre transport de persones i mercaderies) i que d’aquest consum, un 98% prové dels derivats del petroli.
Hi ha una part del problema força clara, una part excepcionalment elevada del transport de mercaderies es fa per carretera i semblaria lògic fer les inversions que calgui per impulsar el transport ferroviari. Però, malgrat les declaracions, el ministre Blanco s’ha arronsat a l’hora de prendre decisions sobre aquest tema i s’ha oposat a la introducció d’un gravamen al transport de mercaderies per carretera. El sector transports ocupa quasi un milió de persones a l’estat espanyol, de les quals un 70% al transport per carretera. Segurament per això el ministre tem prendre decisions per reconvertir el sector, quan no l’unta per intentar salvar-lo. Però per més cataclísmiques que fossin les protestes dels camioners de fa dos anys, pitjor serà mirar cap a un altra banda: el transport per carretera sembla el candidat perfecte per succeir la construcció en destrucció de llocs de treball.

El Quart Cinturó. Algú va dir que Quart Cinturó és una de les infraestructures cabdals pel país, que ens ha d’ajudar a ser més competitius, i hi ha qui s’ho ha cregut. També es deia que els pisos no baixarien mai de preu i els que s’ho van creure ho lamentaran temps. El cas és que 130 entitats de Sabadell han firmat una declaració a favor del traçat proposat pel Ministeri de Foment. Uns altres que també creuen que l’autovia és necessària per millorar la connexió de l’àrea d’influència de Sabadell amb la resta del territori. Cadascú pot fer el que li roti, també hi ha qui menja cap-i-pota i a mi em vénen nàusees només d’escriure-ho. Criticar els comerciants i l’empresariat per la seva avidesa seria ridícul, és un mal que va amb la bèstia. Però noi, dels pecats dels pares els fills en van geperuts i un ajuntament hauria d’anticipar els problemes futurs, no crear-los.

Anècdotes de la planificació estratègica. El consistori sabadellenc es posiciona a favor del Quart Cinturó obviant que l’estudi informatiu és fluix, que es basa en un avaluació d’impacte ambiental que no té validesa legal i passa per alt totes les proclames sobre la necessitat de canviar el model de mobilitat. Aquests sí que són gent valenta. Els orígens del projecte del Quart Cinturó es remunten al Plan Director Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del 1966. 7 anys abans de la primera crisi del petroli. 45 anys abans de la que podria ser encara pitjor. Fins acceptant la necessitat de les aglomeracions urbanes com a motors del creixement econòmic, hi ha alternatives.
Però el senyor Bustos viu al dia. Va ingressar 28,50 milions d’euros amb la venda de Can Gambús, que s’ha convertit en un barri fantasma i ara, en plena ressaca urbanística, es dedica advertir de la dramàtica situació de les arques muncipals (2). Bustos, estratega, qui no guarda de son pa, no en té per l’endemà. El seu posicionament hauria de ser un contraexemple.

(1) Le Monde té un blog força exhaustiu sobre el tema

(2) Les notícies de Can Gambús i de la Federació de Municipis van sortir el mateix dia (diari Avui del 29-08-2010, pàgines 28 i 30 respectivament). Una curiosa coincidència que posa de manifest les contradictòries relacions de l’administració muncipal amb el sector de la contrucció

Advertisements
Etiquetat , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: